FESTIVAL PANORÀMIC

Després de la inesperada mort del fill de l’Anna al març del 2017 per sobredosis, Time on Quaaludes and Red Wine és un intent de recompondre la seva identitat utilitzant el nou legat digital i les petjades que tots deixem en el món digital, a través del qual els que falten ens parlen directament i ens mostren parts d’ells que no coneixíem. Aquest projecte és una part essencial del procés de dol pel seu fill Tomeu, però també és una forma de donar veu a la història d’en Tomeu i deixar que ell mateix ens expliqui la seva pròpia història  particular; una història amb la que malauradament, molta gent es pot veure reflexada.

​

Sincerament, a mi al principi em va xocar bastant veure que una mare compartís aquesta faceta tan íntima del seu propi fill, però després em vaig adonar de que ho ha fet d'una manera molt delicada i, soprenentment, ha aconseguit que gairebé sentim la mateixa sensació que deuria tenir ella quan va veure per primer cop totes aquestes fotografies. Una de les peces de l'exposició que em va impactar més, va ser una captura d'un correu electrònic que va enviar en Tomeu a la seva amiga. Bàsicament, en el correu ell li feia a la noia firmar un contracte comprometent-se a ajudar-lo a realitzar el seu suicidi. Llegir això va ser molt dur de digerir i un cop de realitat.

​

Dates: Del 15 d’octubre al 8 de novembre 2020

Les Muertes Chiquitas (2006-2015) és una obra que mostra un estudi social i inclusiu sobre el plaer, la violència, el dolor i la mort en la qual l'artista utilitza l'orgasme femení com a fil conductor. Cadascuna de les fotografies d'aquest projecte s'acompanya d'un àudio relat en el qual l'artista narra la trobada amb cadascuna de les dones retratades. Les dones apareixen en cadascuna de les fotografies posant amb el rètol de tubs de neó en forma de la frase que dóna títol al projecte i que l'artista va portar amb ella durant la realització del projecte al llarg i ample de la República Mexicana, i el color rosa sempre il·lumina la cara d'una dona diferent.

​

Aquesta exposició realment m'ha fet pensar en la força que tenen totes les dones del món i m'ha fet apreciar encara més la meva mare, la meva àvia, la meva germana, etc. Te n'adones que al feminisme encara li falta un llarg camí. La part de l'exposició amb la que vaig connectar més va ser el video de les dones explicant la seva experència amb els orgasmes, la prostitució o la seva posició com a dona en general.

​

Dates: Del 15 d’octubre al 29 de novembre 2020

La idea d’Extimitat, una intimitat exposada, apareix vinculada als hàbits i les tecnologies que han transformat la nostra imatge i la dissolució entre allò privat i allò públic. Però per algunes persones, aquesta condició, en què allò privat és públic, ha estat una realitat des de sempre: malalts, presos, prostitutes, vagabunds, nòmades i interns de tot tipus. La proposta expositiva de Sense Intimitat consisteix en reunir fotollibres, fotografies i fotogrames de pel·lícules (tant en format imprès com en pantalla) d’aquestes persones a través del cinema i la fotografia tant documental com de ficció. Es tracta de persones alienes al luxe de la intimitat, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom: metges, clients i transeünts en general. 

​

Personalment, aquesta exposició del Museu de Granollers em va semblar molt interessant i amb molta varietat, ja que exploren el terme d'intimitat de moltes formes. Em fa pensar que avui en dia és molt difícil tenir el teu propi espai, ja que estem controlats per totes bandes i en general, les fotografies em feien sentir observada. La part de l'exposició que em va captivar més va ser la de fotografies de paparazzis a famosos. No em puc arribar a imaginar com d'estressant deu ser que et judgin per cada cosa que fas en la teva vida i que critiquin la teva imatge diariament, i això les celebritats és una cosa amb la que han de conviure diàriament.

​

Dates: del 15 d'octubre al 29 de novembre de 2020. 

​