GLOSSARI
Una recopilació de totes les paraules que he anat descobrint al llarg d'aquest curs
FOTOGRAFIA
HAPPENING
Un happening és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX. És similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus. Alguns referents són John Cage o Jim Dine.
EXTIMITAT
Alguns sociòlegs i antropòlegs consideren la extimitat una mutació de la intimitat. I és que es tracta de mostrar de forma voluntària i a consciència certes parts de la nostra vida personal en les xarxes per connectar amb el nostre públic, tinguis o no tinguis un negoci. És, per tant, la paradoxa segons la qual la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir pública.
SENSIBILITAT ISO
La sensibilitat ISO és un conjunt de paràmetres que determinen la quantitat de llum que ha de travessar el lent d'una càmera fotogràfica. Si aquest nivell de llum no és a prop de l'indicat, el més probable és que el resultat de la fotografia sigui borrós i allunyat de la idea original o que la fotografia surti fosca o massa blanca.
RÀFEGA
El mode ràfega consisteix en mantenir premut el botó mentre es desitgi que la càmera faci fotografies sense parar, de forma contínua. La velocitat de la ràfega es mesura amb el nombre de trets per segon que la càmera és capaç d'efectuar. Com més ràpida sigui la càmera, més possibilitats tindrem de captar un moment concret.
PERFORMANCE
És una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida.
DIAFRAGMA
El diafragma és una part de l'objectiu que limita el raig de llum que penetra a la càmera. Funciona com l'iris de l'ull humà, obrint-se o tancant-se per permetre que entri més o menys llum segons sigui necessari.
PROFUNDITAT DE CAMP
La profunditat de camp és la distància per davant i per darrere del punt enfocat que apareix amb nitidesa en una foto. Com més opertura del diafragma, menys profunditat de camp.
NITIDESA
La nitidesa en una fotografia és la part definida que es veu en una imatge. Una foto pot tenir un o molts elements nítids, d'acord amb la profunditat de camp que es tingui configurada a la càmera. La imatge de la dreta és nitida ja que es veu de forma clara i detallada tant en l'enfocament com en el contrast.
COMISSARI
En art, s'anomena comissari la persona que construeix el discurs d'una exposició d'art. En aquest context, comissariar significa seleccionar objectes i arranjar-los per tal d'obtenir l'efecte desitjat. Normalment, això significa trobar la manera d'enllaçar temàticament un conjunt d'obres, o bé trobar obres que es corresponguin al tema triat. A més de seleccionar les obres, el comissari és el responsable de redactar-ne les etiquetes, els escrits del catàleg, i altres continguts de suport per a l'exposició.
INSTAL·LACIÓ
Una instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint, l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia.
CORRENTS FOTOGRÀFICS
CÀMERA OBSCURA
La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Constituí un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia.
PICTORIALISME
És un corrent fotogràfic artístic en el que l'objectiu principal era que la fotografia arribés a tenir el valor tan important que tenia la pintura i l'escultura. Els pictorialistes consideraven que les seves fotografies no eren un mitjà de la reproducció de la realitat, sinó obres d'art. En definitiva, el pictorialisme creu que el pintor crea i el fotògraf es limita a registrar.
NOVA OBJECTIVITAT
Va ser un moviment de reacció enfront a l'expressionisme, retornant a la figuració realista i a la plasmació objectiva de la realitat, amb un marcat component social i reivindicatiu. Desenvolupat entre 1918 i 1933, desaparegué amb l'adveniment del nazisme.
FOTOPERIODISME
El fotoperiodisme és un gènere fotogràfic i també de periodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent. Es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat.
FOTOGRAFIA DOCUMENTAL
La fotografia documental consisteix en la presa d'imatges amb propòsits socials. Amb la fotografia documental es pretén registrar i informar sobre les formes i les condicions de vida de les diferents societats. Es registren els esdeveniments en tal que afecten a la vida i les condicions de vida.
NOVA VISIÓ
Nova Visió va ser un moviment fotogràfic que es va dur a terme principalment durant els anys 20. El seu focus va ser a Alemanya on es va anomenar "Neuhes Sehen". El moviment es basa en el canvi i una nova manera de veure el món que ens envolta. Per aconseguir aquest nou punt de vista fan servir nous angles (picats i contra picats exagerats), enquadres innovadors i un gran contrast de llums i ombres. També feien ús del fotomuntatge i del collage.
FOTOMUNTATGE
El fotomuntatge és la tècnica que consisteix a combinar dues o més fotografies amb l'objectiu de crear una nova composició. Aquests és utilitzat especialment en aquelles circumstàncies en les quals es busca obtenir determinades imatges que de cap manera podrien aconseguir-se a partir d'una fotografia natura
FUTURISME
És un moviment fotogràfic que es basava en la idea de velocitat. La idea màxima de bellesa futurista. Trenca amb la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l’art. Tenia dos temes dominants, la màquina i el moviment. Els artistes representen aquesta idea de velocitat a través de la repetició seriada del mateix objecte. Aquesta repetició provocava en l’ull la sensació de moviment.
FOTOGRAFIA DEL SURREALISME
El seu objectiu és captar i expressar l'essència i les inquietuds del ésser humà a través de tècniques i temàtiques fotogràfiques que facin referència al món del inconscient, l’irracional i dels somnis. L’idea és el més important per tal de poder realitzar aquest tipus de fotografies. Es tracta que la raó no intervingui.
STREET PHOTOGRAPHY
La fotografia de carrer és la fotografia protagonitzada per la condició humana en llocs públics. No requereix la presència d'un carrer ni d'un entorn urbà. Encara que les persones en general són els principals subjectes en aquest marc fotogràfic, l'absència de persones, la seva petjada, o elements propis d'entorns urbans amb caràcter estètic o de denúncia apareixen també en múltiples ocasions.
FOTOGRAFIA D'AUTOR
La fotografia d’autor es basa en comunicar alguna cosa emocional, crítica, positiva o negativa… que convidi a reflexionar i pensar, ja que en aquestes obres solen haver molts discursos, significats i sentits diferents. Aquest tipus de fotografia es treballa sobre la subjectivitat de l'artista, amb la seva intencionalitat i artisticitat, sense tenir en compte la técnica ni cap fotografía en particular. El seu producte final més habitual és l’assaig fotogràfic.
ESCOLA DE DÜSSELDORF
Grup de fotògrafs que van estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf durant la d'ecada de 1970 i es van dedicar a les imatges industrials en blanc i negre de la tradició alemana anomenada Nova Objectivitat.
DADAISME
El Dadaisme va ser un moviment sorgit a Zurich el 1916. Es va caracteritzar per manifestacions provocadores en les quals els artistes pretenien destruir l'art, creant l’antiart, una lluita contra tot el preestablert, és a dir, que l'art ha de ser un acte de rebel·lia, com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.
FOTOGRAFIA HUMANISTA
La fotografia humanista és un moviment que té com a objectiu principal remarcar la figura de l'ésser humà en les fotografies. Es tracta de capturar moments de la vida de les persones sense posar l'accent en res accessori que distregui la mirada. En certa mesura aquest moviment està basat en l'humanisme i va sorgir en els anys trenta del segle XX.
PROVOKE
Els fotògrafs Takuma Nakahira, Shomei Tomatsu i Yutaka Takanashi, el poeta Takahiko Okada, i el crític d'art Koji Taki van fundar la revista Provoke, la qual va capturar el període d'agitació social l'any 1968 -any clau en la història recent de les revolucions estudiantils a Japó- a través de representacions subversives i contraposades a la idea d'imatge fotogràfica que es tenia fins al moment.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL
ENQUADRAMENT
L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà. Una càmera té uns límits físics horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos tota la realitat. Per tant, cal escollir quina part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de pla, i des d’on ens la mostrarà, és a dir, amb quin angle d’enquadrament.
ANGLE D'ENQUADRAMENT
L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.
PLA NORMAL
L’angle normal o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle normal se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic.
PLA PICAT
L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.
PLA CONTRAPICAT
L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.
PLA ZENITAL
L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.
PLA NADIR
L'angle nadir és l'oposat del zenital. Això vol dir que gravem completament des d'abaix. No és un angle tan freqüent per la complexitat que té, i perquè només s'ha d'utilitzar quan tingui sentit.
PLA ABERRANT
Aquest pla es caracteritza per la inclinació de la càmera. Generalment uns 45 graus. Pretén expresar inestabilitat en una situació o en la personalitat d'un individu.
PLA SEQÜÈNCIA
El pla seqüència és una tècnica de planificació del rodatge en què la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat; s'hi poden usar tràvelings i diferents grandàries de plans i angles en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, càmera, il·luminació, etc.), ja que cal començar de nou des del principi si algun falla.
PANORÀMICA CINEMATOGRÀFICA
Enel cine, una panoràmica és un moviment d'imatge que consisteix a fer rotar la càmera sobre el seu propi eix (horitzontal, vertical o diagonal), sense desplaçar-la de lloc. Poden descriure un lloc estàtic o seguir un personatge durant una trajectòria, i la seva funció principal és relacionar elements dins d'un mateix pla.
TRÀVELING
Tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. Simplificant molt, la càmera es belluga durant la filmació. Per dur a terme un tràveling, s'opta normalment per muntar un seguit de vies sobre les quals es disposa un suport on es recolza la càmera, de manera que, en comparació amb un tràveling a mà alçada, s'amorteixen els passos i els moviments de l'operador de la càmera.
STEADICAM
L'steadicam és el nom comercial del primer sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès i d'un braç articulat. Consisteix en un sistema de suspensió i braç recte amb un suport per la càmera i un sistema de contrapesos.
CÀMERA EN MÀ
Tècnica cinematogràfica on es prescindeix deliberadament dels mètodes d'imatge estable tradicionals. La càmera està sostinguda a la mà, o té l'aparença d'estar sostinguda en mà. La tècnica pot ser usada per lliurar una aparença pseudo-documental de cinéma vérité a una pel·lícula.
PLA GENERAL
És aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.
PLA AMERICÀ
Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls. Es va popularitzar entre els anys 1930 i 1940 en els westerns, per poder ensenyar millor la pistola dels cowboys.
PLA MIG
Apareix la figura humana aproximadament de
cintura cap amunt.
PRIMER PLA
Només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu. En els discursos televisats, per exemple, s’utilitza en moments en què es vol donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla.
PLA DETALL
Es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.
GRAN PLA GENERAL
Mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte (o figures) no es pot veure o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petit, massificat. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l'home.
PLA OBJECTUAL
La càmera se situa com si qui mirés per ella fos un objecte.
PLA SUBJECTIU
Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge tenim el que s’anomena pla subjectiu. Òbviament, la càmera subjectiva acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.
PLA SUBJECTIU VOYEUR
És un plànol que ens mostra que està observant al subjecte, a través d'un objectiu, un pany, uns prismàtics, etc. I mentre l'observa, l'observat no és conscient.
PLA INDIRECTE
S'observa el món mitjançant reflexos. Poden ser en l'aigua, en un mirall, en un aparador. Ens dóna un poder sobre el personatge. És un joc estètic interessant.
CROMA
Tècnica de postproducció i efectes visuals que consisteix en la substitució d'una font del mateix color per imatges o vídeos, aconseguint d'aquesta forma una composició.
EL·LIPSIS
Un salt en el temps o en l'espai. L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos intermedis. L'exemple de la foto és de la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai.